Comprenc, ara a migdia, que encara que anem als mateixos llocs i als mateixos concerts, encara que ens creuàrem, jo amb el vel impacient d'una espera, tu preguntant-te encara qüestions que solament jo podria respondre't, no ens veuríem. Seríem el passat, transformat en un cos. En el fons, la decepció.
És curiós, jo aquest matí, he comprès que encara que no coincidisca amb ella, ni en l'espai ni en el temps, tots dos ens angoixarem en pensar la possibilitat de trobar-nos; sense saber que ha estat de nosaltres, si tenim alguna altra parella o si encara existirà eixe sentiment mutu
ResponEliminaPense que això no te perquè ser així. Sempre hi hauria que "veure's", perquè encara que sofrim una mala experiència, aquesta ens ajudarà a aprendre a no tornar-la a repetir.
ResponEliminam'agrada: però l'angoixa pot desaparéixer...
ResponEliminam.: clar, clar. veure qui ets significa també veure qui has sigut. vaig escriure el text i no pensava en això ni tampoc en males experiències...
coralet
El pitjor de tot d'un desencontre és pensar: "Mai més".
ResponEliminaPerò això no és el pitjor de tot en la vida? Una volta i res més... i mai més.
ResponEliminaCoralet
evidentment Coralet, l'angoixa anirà apaivant-se fins esvair-se i finalment queden algunes reminiscències
ResponElimina