dilluns, 18 d’abril de 2011

el deliri ho és més

La por és una terra estranya, però el deliri ho és més. Veure't en front de tu mateixa convertida en cigne negre, en doble que t'odia i que lluita contra tu deu omplir-te de pànic. A vegades, literaturitzem la bogeria, ens oblidem del pànic, de l'allunyament dels altres, en definitiva, de l'aïllament.  
La por és una terra estranya, només deixa de ser-ho quan la trepitges moltes voltes, quan no t'atura, quan fins i tot, aprens a anar descalça per ella. Una terra estranya que és també el viure.


4 comentaris:

  1. Ja has vist la "pel·li"? t'ha agradat?

    ResponElimina
  2. Sí, m'ha agradat. No és orginal, i solament dibuixa bé el retrat d'ella, però crec que val la pena veure-la...
    (ah, hi ha moments que em tapí els ulls i moments que botí del sofà!)

    coralet

    ResponElimina
  3. Anit vaig veure aquesta pel·li i ... bé... no està mal del tot. Per ser comercial i de Holliwood, es pot veure.

    ResponElimina
  4. Dona, té coses que estan bé. Aconsegueix mantindre't atent a la pantalla. La paraula comercial té moltes interpretacions. Jo he vist pel·lis boníssimes i crec que podrien ser comercials, de fet ho són.
    T'envie un correu per dir-te les últimes que he vist i que m'han agradat! (ninguna d'estrena, l'única d'estrena que he vist m'ha avorrit moltíssim, Potiche)
    besets
    Coralet

    ResponElimina