La por és una terra estranya, però el deliri ho és més. Veure't en front de tu mateixa convertida en cigne negre, en doble que t'odia i que lluita contra tu deu omplir-te de pànic. A vegades, literaturitzem la bogeria, ens oblidem del pànic, de l'allunyament dels altres, en definitiva, de l'aïllament.
La por és una terra estranya, només deixa de ser-ho quan la trepitges moltes voltes, quan no t'atura, quan fins i tot, aprens a anar descalça per ella. Una terra estranya que és també el viure.
Ja has vist la "pel·li"? t'ha agradat?
ResponEliminaSí, m'ha agradat. No és orginal, i solament dibuixa bé el retrat d'ella, però crec que val la pena veure-la...
ResponElimina(ah, hi ha moments que em tapí els ulls i moments que botí del sofà!)
coralet
Anit vaig veure aquesta pel·li i ... bé... no està mal del tot. Per ser comercial i de Holliwood, es pot veure.
ResponEliminaDona, té coses que estan bé. Aconsegueix mantindre't atent a la pantalla. La paraula comercial té moltes interpretacions. Jo he vist pel·lis boníssimes i crec que podrien ser comercials, de fet ho són.
ResponEliminaT'envie un correu per dir-te les últimes que he vist i que m'han agradat! (ninguna d'estrena, l'única d'estrena que he vist m'ha avorrit moltíssim, Potiche)
besets
Coralet