Imaginí, anit, mentre ell cantava Vetlatori, eixe soterrament ballat tristament en una carbonera, lluny del poble. Imaginí que en el teu vetlatori hagueren cantat i ballat, també tristament. Nosaltres haguérem dit - com els pares de l'albat- ara només podem plorar. Però els altres haurien dut el consol amb el cant i amb la gràcia del moviment del cos. Imaginí que sentiria el mateix que vaig sentir aquella matinada quan s'obrigué el matí entre el desastre i estranyament els ocells cantaren.
Ai Pep Gimeno Botifarra, quin home més gran!
ResponEliminaHe tingut la sort, per coses del treball de coincidir una desena de vegades amb ell, és immensa la humanitat -en el sentit més positiu que aquest terme puga tenir- que traspua. Recorde un matí a la seua caseta d'"Aixàtiva", amb Toni de l'Hostal i Mireia Vives (cantant de Rapsodes), tots tres cantaven cançons noves i barrejaven les veus. Va ser impressionant.
Jo només hi era a un escàs metre d'ells i em vaig sentir afortunat
I jo crec que ho eres!
ResponEliminaSí, la nit del divendres fou una bona nit gràcies a ell.