Conec el fons, el pòsit del dolor que ha dibuixat els senyals que ara veus als ulls quan es queden fixes mirant un punt. Senyals que són pedres, pesos morts que estime bojament, cantells que esmolen la tristesa. És més fàcil veure’ls en aquestes nits, quan la lluna ix desenfocada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada