Una vesprada a una plaça, en un poble, enmig d’una ciutat. La calor ha deixat al descobert les ganes de festa al carrer, les ganes d’havaneres a la plaça, les ganes de ballar ajuntant cossos i mans. Els teus ulls reflecteixen eixes ganes, eixa insistència. I es fon la por en els gots de cervesa: beus la por a glops, sense cap pensament que et nugue els braços al pit.
Enmig dels balls, la malaltia sembla esvair-se, tant lluny com el gebre de desembre.
he volgut posar un vídeo de feliu ventura, però el senyor blogger no em feia cas
ResponEliminaTot sembla que s'esvaneixi amb aquest temps tan deliciós.
ResponEliminai aquesta setmana Lluís Llach!
ResponEliminaSí, "m'agrada"... en principi la meua intenció és anar-hi!
ResponEliminaCoralet