dijous, 31 de març del 2011

fam

I de sobte tens tantes ganes de notar el sol a les cames, als braços que encara estan sota la roba, a la panxa, a les cuixes, tantes ganes de notar un vent suau que et fa pessigolles, de veure la vibració de la llum damunt de la superfície de la mar, de sentir l'excés de llum als ulls, que eixes ganes boges, eixa altra fam, et fan oblidar el dinar. I qualsevol altra cosa, com un desamor o una malaltia.

7 comentaris:

  1. Fam de primavera, penso. M'agrada molt aquest text.

    ResponElimina
  2. M'alegre de que tingues eixa fam!

    ResponElimina
  3. Sembla un text escrit per algú a qui li agrada molt copsar tota la llum que ens envolta i retenir-la a la retina com si d'un objectiu de càmera es tractara.
    Em fa pensar en una persona coneguda que s'amaga entre l'anonimat mentre s'hi deixa caure per dos blogs semblants.

    ResponElimina
  4. m'encantaria ser una persona que copsa tota la llum i retenir-la, certament...

    ResponElimina
  5. Helena, exacte. fam de primavera.


    M., i jo m'alegraré de vore't prompte.

    ResponElimina
  6. l'hivern és supervivència, la primavera fam de vida

    ResponElimina
  7. i a tot açò, anònim, m'agrada l'hivern...

    ResponElimina