dilluns, 4 d’abril del 2011

desencontres

Comprenc, ara a migdia, que encara que anem als mateixos llocs i als mateixos concerts, encara que ens creuàrem, jo amb el vel impacient d'una espera, tu preguntant-te encara qüestions que solament jo podria respondre't, no ens veuríem. Seríem el passat, transformat en un cos. En el fons, la decepció.

6 comentaris:

  1. És curiós, jo aquest matí, he comprès que encara que no coincidisca amb ella, ni en l'espai ni en el temps, tots dos ens angoixarem en pensar la possibilitat de trobar-nos; sense saber que ha estat de nosaltres, si tenim alguna altra parella o si encara existirà eixe sentiment mutu

    ResponElimina
  2. Pense que això no te perquè ser així. Sempre hi hauria que "veure's", perquè encara que sofrim una mala experiència, aquesta ens ajudarà a aprendre a no tornar-la a repetir.

    ResponElimina
  3. m'agrada: però l'angoixa pot desaparéixer...
    m.: clar, clar. veure qui ets significa també veure qui has sigut. vaig escriure el text i no pensava en això ni tampoc en males experiències...

    coralet

    ResponElimina
  4. El pitjor de tot d'un desencontre és pensar: "Mai més".

    ResponElimina
  5. Però això no és el pitjor de tot en la vida? Una volta i res més... i mai més.

    Coralet

    ResponElimina
  6. evidentment Coralet, l'angoixa anirà apaivant-se fins esvair-se i finalment queden algunes reminiscències

    ResponElimina