realismes

joan didion es sorprén d'esperar encara, un any després, el seu marit mort. conservava la roba als armaris, i les sabates, ben disposades, al costat del llit. una irracional esperança, menudíssima, havia fet cova a l'estómac. i són les sabates, polides, les que la fan adonar-se'n. un xicotet detall i la connexió, un xicotet detall, i de sobte, la realitat. 

sempre que parlen d'esperes, pense en la meua menuda, irracional esperança. els detalls que encara hi són, anys després en la casa, els detalls que hem anat tombant, pel treball del temps i a favor de la realitat. 

la millor manera d'estar al món, més que l'optimisme o el pessimisme, és el realisme. La proposta més radical.