dilluns, 26 de març de 2012

1, 2, 3, 4

1
fugiu dels hòmens que diuen que estimen el silenci.

2
el ridícul és patrimoni de tots.

3
haguí de trencar-me el cor, en el teu cas, per saber que no t'estimava.

4
es hora de recapitular las hostias que me ha dado el mundo...



5 comentaris:

  1. 1. Amb els homes s'hi ha de poder parlar.
    2. Tothom les baixa com pot, les escales, fins i tot a tamborinades.
    3. Ens autoenganyem i sentim fins i tot quan no estimem.
    4. Ja n'hi ha prou de xocar contra totes les parets.

    ResponElimina
  2. Potser m'equivoc però intuesc que darrere aquestes paruales s'hi amaga dolor, tristesa... Si és així no podem fer altra cosa que tornar-nos a aixecar i continuar caminant. Segur que per cada caiguda mos aixecam més sabis. És inevitable que sigui així, per sort.

    ResponElimina
  3. gran, Helena, gran!! :)

    mmm, Caterina, gràcies, dolor passat i xicotetes decepcions ;) Un beset

    coralet

    ResponElimina
  4. 1. Respeta el silenci dels homes, però sigau capaços de parlar-vos amb sinceritat quan calga
    2. El ridicul fa la vida divertida, i els que no el fan és que no s'arrisquen ni estan vius
    3. No importa si tens el cor trencat, amb el que saps, li poses tiritetes, i avant.
    4. Deixa de recapitular hosties, només et serveixen per alimentar l'autocompasió. Sigues condescendent i coprensiva amb tu, però sàpigues que la vida l'has de viure 'cap endavant' i no 'cap endarrere'...

    Bo, Bell, Vertader, eixa és la fi de tot.
    Un bes,m'ha encantat açò de les enumeracions!!!
    Cinderella

    ResponElimina
  5. i a mi m'ha encantat que seguires amb les teues pròpies enumeracions! un bes!

    ResponElimina