divendres, 9 de març de 2012

tot pot canviar després

m'agrada veure les mans així, a punt de tocar-se, dins del balanceig suau del caminar. ells, o elles, o ell i ella, no s'adonen de la proximitat, del ritme que assegura la distància, de l'atracció carregada de les pells. des de darrere, a pocs metres, vigile fins quin punt poden ignorar la petita distància entre els braços i entre les mans.

no s'adonen que estan a punt de tocar-se, i que tot pot canviar després. 

2 comentaris:

  1. Potser no passa res perquè no ha de passar. Potser només passa si les dues persones volen. Entren en un estat de nerviosisme que modifica l'estat d'oscil·lació segura. És així com trenquen la distància de seguretat.

    ResponElimina
  2. Meravellós instant. És una d'eixes coses q sempre es retenen molt... Escoltat aquesta cançó, va d'això :)

    http://www.youtube.com/watch?v=ZPmB8JVN_Ac&feature=related

    ResponElimina