estava esperant escriure els meus jo mai mai no, que se m'aparegueren, nets sobre la superfície de la memòria, com si foren puntets blancs enmig de tanta matèria gris. volia la inspiració vinguda de la línia tènue que per a certes coses separa la mentida i la veritat. volia triar, dels meus jo mai mai no, els de la veritat, com els del vídeo (vos heu fixat que la gent tria la veritat?) però al cap i a la fi, a vegades, el que no hem fet té tanta importància com el que hem fet.
jo mai mai no m'he llençat de cap a la piscina.
jo mai mai no he cregut en Déu.
jo mai mai no he comptat síl·labes.
jo mai mai no he entés els ulls blaus.
jo mai mai no he estudiat portugués perquè m'agradava un home.
jo mai mai no he pensat fer-me poeta.
jo mai mai no he soterrat ningú.
jo mai mai no m'he perdut en setembre, a la muntanya.
jo mai mai no he pres pastilles de més.
jo mai mai no m'he quedat sense paraules.
jo mai mai no he convidat ningú a viure a ma casa, sense conéixer-lo.
jo mai mai no he fet l'amor amb un home d'ulls mel.
jo mai mai no he volgut ser metgessa voluntària a l'Àfrica.
jo mai mai no m'he equivocat d'angle de visió.
jo mai mai no he pintat amb aquarel·les quadres de Friedrich.
jo mai mai no he anat a París, sense el fred.
jo mai mai no m'he enamorat.
Jo mai passo per aquí sense llegir-te.
ResponEliminai jo sempre t'ho agraïsc, de tot cor.
ResponElimina