voler escriure sense tindre res a dir. només aquesta voluntat, aquest desig físic de posar-se a escriure i que les paraules et situen novament al carrer dels canvis, aquest cop sola, mirant per la finestra les muntanyes de Besançon o de l'Atlàntic. pot ser aleshores, el nou paisatge duria paraules noves, més divertides, xicotetes bombolles de saliva que es desfarien fent que el poema eixira fàcil. mots que multiplicarien el que existeix contra el no-res.
lluny d'aquest fregar contra el terra, d'aquest cap cot, d'aquestes por taquicàrdiques.
a l'estranger, el meu català -o siga, jo mateixa- milloraria.
"voler escriure sense tindre res a dir": passa sovint, això. A vegades tens alguna cosa a dir però en aquell moment no pots escriure.
ResponEliminasíp, supose que és la incapacitat, en el meu cas. una merda :(
ResponElimina