el sol ja m'ha separat la pell, i a sota, la sang es conjuga per combatre la tristesa, aquesta lenta tristesa a la que em podria tornar addicta, o a la que m'he tornat addicta, la que m'és. el sol ja m'ha separat la pell dels ossos, i camine més lleugera, amb vent entre les venes, les venes grosses i elàstiques que arriben al cor del març.
què he de fer, si solament hi veig les coordenades del meu cos? alce la vista i cau la primera milotxa. el març dels meus viatges i caigudes i vols ha començat. estimada enemiga la por, benvinguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada