cómo matar a la muerte con un lápiz,
vaig llegir esta frase en algun blog que no recorde, i em sap greu. si ho sabeu...
de tant en tant pensar en un condicional corrosiu. el temps verbal que està embegut en salfumant, que no ens deixa viure. tinc unes llàgrimes, des d'este matí, omplint-me el llagrimal, embussant-me'l, tot perquè anit vaig començar una frase amb i si... tot perquè des de fa temps, imagine que paral·lelament a mi, hi viu una altra dona, que sóc jo, igual però sense el cos a cositons. la corrosió que fa el dolor sobre la carn, els desembres difícils. a mesura que passa el temps, també m'allunye d'aquella que vaig ser, de la presència sense l'absència. només sobreviuré escrivint i llegint sobre el dolor, ho sé. deixant córrer les llàgrimes. en el fons, no cregueu que si parle d'açò és que no sóc feliç: és un remei contra la mort.
Els i si fan mal, molt! Ell sempre m'ho deia i pensava que era una de les seves dèries, però aquests darrers dies me n'he adonat que no puc permetre'm més.
ResponEliminaPer cert, per molts anys!!
Meravellós el tancament: "no cregueu que si parle d'açò és que no sóc feliç: és un remei contra la mort."
ResponEliminaEls canvis tenen moltes coses de positives, aprofita'ls i... moltes felicitats!!!
gràcies als dos... encara no faig anys, queden uns dies, però estic ja en la ment pensant sobre això.
ResponEliminaescriure és terapèutic, ja ho sabeu, i que comenteu també :)
coralet