dimecres, 7 de desembre de 2011

la politesse

t'ensenyen a dir je suis désolée quan algú et diu j'ai perdu mon enfant, t'ensenyen a dir, je t'aime, mes félicitacions, c'est ne pas possible. estudiar frases per a diferents situacions, estudiar què cal dir, què està bé, què està malament. estudiar la politesse, els mots de les emotions. qualsevol diria, que quan u aprén una llengua estrangera, les paraules perden el significat, l'emoció. què cal dir quan una persona et diu, he perdut un fill... qui em pot dir les mots justos, els correctes? quan els mots només serveixen per crear un diàleg previsible, on cap d'elles faça soroll de fons, els mots amb el to just de veu, les emocions ben segures dins de les costelles. ser empàtic, amable, sociable, saber escoltar, mostrar interès... però tot això sense ser nosaltres mateixos, perquè algú ens digué, ens ensenyà què havíem de dir en certes situacions. je suis désolée, je suis désolée... sovint només he sabut dir amb els ulls que ho sentia, només he sabut abraçar. sovint, m'he quedat en silenci, perquè ho sentia, perquè tenia por de sentir realment la desolació de l'altre en els ossos.

4 comentaris:

  1. Les paraules no ho poden dir tot. Però en pronunciar-les es poden fer veritat.

    ResponElimina
  2. A voltes parla el cor però la boca no emet cap so. Costa molt sentir i percebre eixe signifcat i es necessita una vertadera connexió entre emissor i receptor per a que la comunicació, en eixe estat tan íntim, es done de debó. A voltes passa i és tot el 'llenguatge' del que disposem en eixe moment

    ResponElimina
  3. Per experiència compartida, penso que no hi ha paraules per tanta desolació, però les abraçades, compartir el silenci..., aixopluguen l'ànima uns instants...

    ResponElimina
  4. Ja he tornat de viatge! et cridaré prompte! tinc ganes de saber de tu! bessets "bijou"! hehehe

    ResponElimina