dissabte, 17 de desembre de 2011

pulsions


arriba la llum del fanal, i en la paret, el meu cos no fa ombra. a sota, la gent beu i xarra, i ací, les finestres encara obertes –què més dóna el fred- només es sent el teclat i la sorra que ha dut el vent. he arribat a casa després del sopar –de la pitjor paella que recorde- i m’he posat a escriure. estranyes pulsions que volen fer del silenci alguna cosa salvable. la sorra en els dits i en el teclat: les paraules van buscant la línia de la platja, allí on hi ha contrast. alguna cosa salvable.

3 comentaris:

  1. "allí on hi ha contrast": en l'horitzó van buscant les paraules "alguna cosa salvable".

    ResponElimina
  2. això mateix, Helena.. l'horitzó...

    Cinderella, sí que hi ha, l'amor (no sols el de parella), la bellesa, la poesia, el cinema, la ciència, el sexe... però allà en el fons, en el nucli, pense que vivim per a perdre, i que el dolor i la pèrdua sempre serà més en conjunt. diríeu que sóc pessimista, però aquest pensar fa que siga molt vitalista, no sé si contradictòriament.

    ResponElimina