arriba la llum del fanal,
i en la paret, el meu cos no fa ombra. a sota, la gent beu i xarra, i ací, les
finestres encara obertes –què més dóna el fred- només es sent el teclat i la
sorra que ha dut el vent. he arribat a casa després del sopar –de la pitjor
paella que recorde- i m’he posat a escriure. estranyes pulsions que volen fer
del silenci alguna cosa salvable. la sorra en els dits i en el teclat: les
paraules van buscant la línia de la platja, allí on hi ha contrast. alguna cosa
salvable.
"allí on hi ha contrast": en l'horitzó van buscant les paraules "alguna cosa salvable".
ResponEliminaN'hi ha moltes coses, de salvables...
ResponEliminaaixò mateix, Helena.. l'horitzó...
ResponEliminaCinderella, sí que hi ha, l'amor (no sols el de parella), la bellesa, la poesia, el cinema, la ciència, el sexe... però allà en el fons, en el nucli, pense que vivim per a perdre, i que el dolor i la pèrdua sempre serà més en conjunt. diríeu que sóc pessimista, però aquest pensar fa que siga molt vitalista, no sé si contradictòriament.