només obrir l'ordinador perquè vols escriure-ho, expandir-se, expandir-se. com si a l'anotar-ho, comencés el camí de les papallones i del fred vivificador. com si les paraules te'l mostraren, com si hi començara en aquest teclat i en les teues mans. expandir-se des de la nit al dia, i des del dia a la nit, expandir-se com a solució a la por.
si he estat perduda aquests dies me n'he d'alegrar: açò confirma, per enèssima vegada, que sempre torne a mi mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada