dimecres, 14 de desembre de 2011

tota maduració

cando xa non se está en idade de medrar
toda maduración require un desgarro de tendóns
Olga Novo, llegit ací

com la muda de les tortugues i les serps, la pell va caent a trossos, la pell antiga que tant de dolor i tant d'amor guarda entre les línies. fràgil, en terra, sembla que tot el que ha passat siga lleu, com si en el fons, sabérem que serà curta, la vida, que serà curt, el dolor. 
la pell dels records que no em deixen madurar: pense en tots eixos animals que han de mudar per créixer.

3 comentaris:

  1. iepaaa! sembla que ja puc deixar-te comentaris, després de tant de temps sense poder, que no de llegir-te
    ;)

    ResponElimina
  2. iepaaaa! m'alegre! (oh, no sabia que no pogueres)

    coralet

    ResponElimina
  3. L'altre dia et vaig saludar des del tobogan. Avui muntaré una tenda de campanya i, amb permís, m'instal·le en algun vers perdut d'aquesta casa.

    Em solidaritze, jo també porte pell de records!

    ResponElimina