dilluns, 26 de desembre de 2011

també per vosaltres

els desitjos de l'any passat es quedaren entre gener i febrer, encapsats. la malaltia vingué per esdevindre l'únic motiu del pensament, desitjar més enllà del guariment de la por, estava de més. hui he enfonsat la meua mà dins de la capsa, i a cegues, he agafat el que més fàcil era d'agafar: la vida ens sol oferir coses que menyspreem, perquè hi estem acostumats. per això, he pensat en la salut i en la veu de ma mare, les coses a les que estic acostumada, ara.  
je ne suis pas desolée, li dic, entre llàgrimes, només que estar viva encara, m'emociona.demà, davant del pastís d'aniversari, no desitjaré res que no tinga i desitjaré, amb la força del batec, tot el que tinc. bufaré els anys i les cendres també per vosaltres.

6 comentaris:

  1. La meva mare ha fet anys avui. És dur el que expliques, i molt bell alhora.

    ResponElimina
  2. Estic segura del tot, siguen quines siguen les teues circumstàncies que, per llàgrimes que hi haguen, ta mare el que vol es veure't demà bufar les veletes... I creu-me, la manera de mirar endavant es mantindre els ànims i l'esperança per menuda que siga l'espurneta... Un cop m'ho digueren i ara t'ho passe a tu: mira la vida que tens endavant, les oportunitats malgrat el dolor... "No has de demanar perdó, has de dir gràcies"
    Bon Nadal i felicitats!

    ResponElimina
  3. ompli els pulmons d'aire i bufa, bufa ben fort...
    una abraçada fortíssima i, ara sí, felicitats!

    ResponElimina
  4. Coralet!! moltes felicitats! molt bonic el text! espere que tot el que desitges avui al bufar els ciris, es convertisca en realitat.

    ResponElimina
  5. gràcies als quatre! enriquiu aquest blog -i de pas, a mi (immaterialment parlant ;)-

    Besets

    ResponElimina
  6. Moltes felicitats, Coralet! (i molt bones festes, que crec que encara no t'ho havia desitjat... vaig un poc retardat, no m'ho tingues en compte)

    ResponElimina