dilluns, 12 de desembre del 2011

desembre m'és així

quantes vegades no hauré vist el que necessitava, quan el que necessitava estava davant dels nassos, que només li calia llum fosforescent per posar-m'ho més fàcil, quantes vegades he continuat trepitjant les mateixes llambordes, a prop de l'abisme, enganxada, cega. quantes vegades m'haurà sorprés la meua lentitud en esbrinar el desig que bategava tant fort que els altres el sentien com un zumzeig.
a prop, desembre ve a fer un punt i seguit en el text, el mateix de sempre, quan sempre és sempre millor.

3 comentaris:

  1. Jo diria que és molt propi de la naturalesa humana, aquest fenòmen de no adonar-se del més pròxim o evident. Potser és que les coses (i els sentiments) tenen una distància justa d'enfocament, per damunt o per baix de la qual es desdibuixen o es difuminen...

    Sempre millor: m'agrada.

    ResponElimina
  2. sí, helena. encara que en el fons sempre és mai més.

    doncs, sí, a mi no em deixa de sorprendre la lentitud per arribar a una certa idea/solució/porta que se'ns obri.. en fi, supose que hi ha de tot, els intel·ligents són els que troben aquestes solucions abans ;)

    ResponElimina