dimecres, 20 de juliol de 2011

viure l'estiu

Només l’estiu t’enpetiteix així la tristesa i et fa sentir que el temps, el poc de temps ací, és suficient. Només l'estiu es fa ser lleugera, només cos. Es difícil no mirar la pell que aguaita pels vestits i les mànigues curtes, com a cada llambregada hi renaix el desig. Només l’estiu té aquestes mirades, la fugacitat de la impressió d’uns cossos a la retina, la tornada al cos com la tornada al paisatge produït més enllà de la seua necessitat. Multiplicat, llençat al carrer, lliurat al contacte, el cos de l’estiu.

5 comentaris:

  1. sí, sí, el temps de no fer res va lligat al desig...
    coralet

    ResponElimina
  2. L'estiu té aquesta capacitat d'aturar-nos plàcidament i escampa boires.

    ResponElimina
  3. Que bonic!

    Es feia llarga l'absència d'entrades al bloc Coralet!

    Gràcies per felicitar-me!

    ResponElimina
  4. Gràcies pels vostres comentaris.

    (M. no les calen, per favor)

    Coralet

    ResponElimina