divendres, 1 de juliol de 2011

tota la bellesa que ha de vindre

Avui anava a escriure sobre tu i sobre aquell vestit que no pogué tornar-me l'estiu, quan l'única ocupació era estar enamorada. Avui, però, he tornat a desitjar tindre onze anys i m'ha vingut el plor com cent colps a l'estómac, insistents, i la por que vaig tindre s'ha enfilat pel cos i m'ha tornat titella.
Avui anava a escriure sobre el vestit del blau que pren la mar quan ve la fosca de la nit, i el fet de cremar la roba com si cremares records, però he tornat a sentir els cantells esmolats del dolor a l'estómac, i he recordat tots els altres estius i els nous estius, sense vestits blaus ni fosques, i tot ha anat afluixant-se, fins que he aconseguit traçar novament la ruta d'aquests dies, tota la bellesa que ha de vindre.

3 comentaris:

  1. Vindrà prest, la bellesa, no ho dubtis! :-)

    Per cert, saps que estic rellegint, just ara, Persèpolis? :-)

    ResponElimina
  2. Vindrà i sabrem vore-la. I sobretot, veure la bellesa que hi ha ara, en aquest estiu que encara està per fer, això és un dels propòsits :)

    Ah, sí? Jo crec que com sempre em passa amb els còmics, per falta de costum, els llig massa apressa. Així que tornaré a llegir-lo. Jo vaig a començar ara La gavina, de Marai. El meu primer contacte amb Marai. Besots!

    Coralet

    ResponElimina
  3. Tota la bellesa que ha de vindre i la que va venir.

    ResponElimina