dissabte, 30 de juliol de 2011

feliç, encara

Si m'agrada recordar-te, és quan et recorde feliç. A poc a poc, el temps va envellint també els records, però hi ha alguns que es conserven intactes, alguns records que el temps oblida. Com si allargàrem la mà només un poquet i sentírem el tacte, la llum, tot allò que morí, que és passat. Si m'agrada a vegades somiar, és quan somie que en alguna part el temps es bifurcà i una jo encara viu al costat de la mar els estius i els amors. Somiar que és present el que està mort. Si alguna cosa faig contra el temps, és recordar-te: feliç, encara, en el meu cap.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada