en aquesta banda

sé que aquests dies la vida, la bona vida, no ha estat en una altra banda. Fins i tot, malgrat jo mateixa.

fugen les paraules i has de dir que fugen perquè tu voldries dir una altra cosa, voldries dir que a vegades hi ha trobades efímeres que et deixen senyal, perquè voldries dir que, encara que no has pogut véncer l'ofec en forma de nus a l'estómac, de pes al diafragma, saps que el camí és aquest: aquesta fam enorme de present, de terra, música i amics. una fam de mar que et plena el cos i que a les nits, somies les ones, la posidònia i els líquens. una fam enorme, simplement, de converses sota pins sense importar-te massa si dius o no dius, si rius o no rius, si en setembre tornaran els cruels ocells de la por. fugen les paraules perquè tu no mai has parlat massa de la felicitat i no saps per on començar.