Només ha tornat la soledat, he pensat que aquestes eines informàtiques l'accentuen. Avui és un dia en què hi ha més quietud a la casa que mai, i la mateixa quietud als nervis, com si hagueren oblidat un poc els potencials, els corrents elèctrics. Tinc en el cap París, i com oblidí París després d'un mes. Tinc en el cap qui era jo quan creia en les fugides cap endavant, com torní de París i em semblava a una lluerna: només m'encenia, només volia moure'm. Només ha tornat la soledat, he pensat en els adéus, aquests adéus d'estiu sense llàgrimes.
Quan baixes cap a les marines? no vull més entrades tristes al blog! bessets
ResponEliminaais, M. que aquesta no és una entrada trista! dic "sense llàgrimes! ;)
ResponEliminaPos anava a escriure't ara, la segona setmana d'agost, baixe. te toque este cap de setmana. besets triples