Me'n vaig perquè l'estiu imposa una altra rutina, uns dies que espesseixen els rellotges, uns dies que prenen l'aparença d'habitacions buides, plenes de llum, de dones que miren per finestres, de vibracions a la pell. Sembla que no res vaja a trencar el teixit de la calor, la son i les converses. Si hi ha adéus, aquest estiu, no seran per sempre, si hi ha adéus, ens avesarem als acomiadaments amb vi.
Més lentament que abans, vénen les paraules i volen paper i llapis, una altra rutina.
L'estiu és el que té, mos fa canviar la rutina, el dia a dia, i està bé que així sigui, per desconnectar (si se pot) dels mal de caps qüotidians. Bon estiu :)
ResponElimina