Que hi ha coses que ocorren sense perquès, i fins i tot, sentiments sense perquès. Que les coses són, i ja està, i encara que puguem iniciar-se en el canvi, les coses i el món són, la vida és: aquest estiu i aquella por i aquella fam. I malgrat que puguem transformar el paisatge o l'Estat, encara que la vida no és el que voldríem -aquesta experiència que es multiplica, aquest dolor que es multiplica- açò és el que tenim. Que les coses són, que el silenci és, que el buit és, que l'enyor és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada