matinada feliç

La suor m'amera tota, el paisatge canvia ràpid: només la por i la ràbia poden fer que fuges així. Però dic que no a cada pedalada, que ja tinc una edat, i no em cal xiular. És aquesta la nit que havia de témer? Només es sent el soroll de la dinamo al carrer Constitució, sempre amb cotxes i vianants. És aquesta la nit, amb alguns anys més i alguns morts més? Passe el que passe, la felicitat sempre tindrà un rerefons amarg?

cartes, paraules

Ahir acabí Operación Masacre i pensava en el valor de les paraules. En com una carta pot canviar la teua vida, pot fer-te per sempre un desaparegut. A vegades, estem tant acostumats a parlar, que oblidem dir les coses de veres, dir les paraules sentint-les, saber que les paraules poden canviar la vida d'algú. Ahir acabí Operación Masacre i vaig rebre paraules. Si algú torna a dir-me que per correu electrònic no hi ha vertadera comunicació, no hi ha vertaderes paraules, que només és acceptable dir "les coses mirant els ulls de l'altra persona", recodaré que les paraules prenen valor quan, qui les diu i qui les rep, les valoren.

La carta que canvià la vida de Rodolfo Walsh és aquesta.

fas bé en anar-te'n al poble

Cansa arrossegar un amor no correspost, una imatge de tu mateixa rebutjat, caminant pel Carrer de Dalt i el Carrer de Baix sense adonar-te'n que vas en cercles, que el temps el consumeixes trepitjant les mateixes llambordes i els mateixos records. Cansa dir que no, que aquesta vegada no, i el cor -el dels dos- es trenca sobre l'asfalt. Els amors no correspostos en les ciutats són més tristos pel contrast del roig sang contra el gris del carrer.

l'amor segons Charlotte

Fa anys, per aquest diàleg algú deixà de llegir el llibre. L'amor no és això, però aleshores no ho sabíem.

de pas

Saludes, abraces, contes que aquest és un agost estrany, com si els primers dies d'aquest mes foren ja els últims, i escoltes els plans, les inquietuds i els viatges que els esperen. Estan de pas, els dius adéus sense llàgrimes ni literatura, sense recordar la  frase -que has escoltat o llegit vés a saber on ni quan- els adéus són com morir-se una miqueta. I dius bona sort amb un somriure, i notes una altra vegada com ets llançada a allò atzarós i múltiple mentre camines en direcció contrària, encara present la imatge d'ella muntada en la bici, el seu color de cabell enmig de la nit. 

***

Anit pensava en què els adéus subratllen el pas del temps i que també per això se t'encullen les costelles un poc. Però ara només vull escriure, perquè és un estiu sense llàgrimes, perquè és estiu, que els adéus simplement són una merda.

per què no la felicitat

Només mirar com s’atura el moviment de l’aigua després d’haver llançat la pedra en el bassot, el de l’última pluja. Només això em sembla adequat fer. Només mirar com si no sabera què va a succeir després, com tornarà a quedar-se queta, la superfície, com semblarà que no res l’ha pertorbat. Només mirar les ones lleus de la caiguda d’una pedreta que la neboda ha agafat d’entre totes les altres pedretes del jardí. Només saber pedre el temps així, ocupar-me del temps així, sense preguntar-me per què no la felicitat aquests dies d’estiu.

també des de la felicitat, la pena

Te'n recordes d'aquella pilota que caigué a l'aigua i s'allunyà surant per entre els vaixells del port? El pare féu tot el possible per recuperar-la, sense resultat, i jo allarguí tant el braç que al dia següent encara em feia mal, com un detall més que serviria per al record. Havia jugat, com amb totes les altres coses, a què tenia vida, la pilota, i ara per força havia de dir-li adéu.

T'ho conte perquè hui mirant una pilota que arrossegaven les ones cap a dins, cap a la foscor primerenca de les nou i mitja de la nit, ho he recordat i me n'he adonat que allò només fou l'inici, el primer contacte amb el món de les pèrdues, la primera de totes les altres pèrdues que vindrien tampoc sense cap avís, també en setembre.