i haguera desitjat, si haguera sabut què desitjar com ho vaig saber alguna volta. i ell no sap que cada any des de fa deu em repetisc el poema cada vegada que no faig trenta anys i que espere aquesta data com una solució al poema: si el desig apareixerà just en el moment en què jo haja de deixar del tot l'habitació a les fosques. si serà igual que la llum de la vela que algú a qui no estimaré prou haurà encés per mi i jo podré descansar amb un desig clar i fàcil de dir.
perquè ara encara desitjaria el que no pot ser i així abocar-me a qualsevol lletra del Vegas o a la rima amb la química que tot ho cura menys la vida. perquè encara pense em tallaria els braços i és una exageració per la manca de racionalitat i no per l'emoció i per això no serviria per a un poema.
i per això no en faig cap de poema per tots els anys que passen des de fa deu anys... i els dies del meus aniversaris tinc una tristesa de fons que acompanye amb un desig d'un desig que acabe per fi amb el poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada