1
la vida són tres o quatre punts des d'on gires al voltant, sense saber-ho. tres o quatre records més marcats, tres o quatre temes fixos. com eixe poema de Ted Kooser on parla de la llibreta i els temes i com els temes a mesura que et fas gran es van reduint.
2
la crueltat també ha de veure amb la veritat, però en aquest cas, la teua crueltat diu el que és de veres? De totes les maneres, jo sóc tan figa de creure el que dius: que no sóc capaç de doctorar-me en res, que em perden massa temes.
3
tot ho somatitze i quan parle situe el buit al pit i l'enamorament a l'estómac. i dic totes les cèl·lules que em sé i recorde tots els cadàvers de la sala de dissecció i em diu ella que hi ha el cos imaginat i el cos real. i jo sé que el soroll que fa el crani d'un ocell contra el sostre quan no troba l'eixida no és el el soroll de fons del meu cos. però com explicar el que sents sense fer referència al cos? i com explicar el dolor per fer-se entendre? i com no somatitzar? com dir-ho tot just?
4
la dificultat de no ser sentimental i de no caure en l'exageració per explicar sentiments. o el dolor. últimament no veig més que conflictes. l'empresa, la meua vida dic, és fallida.
5
estic a punt de fer que formes part del passat, com açò.
6
la vida és un desfici constant i de tant en tant ric. ric molt per compensar el meu dramatisme. perquè la felicitat no la somatitzaré? només somatitzem els conflictes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada