del primer intent i altres d'escriure sobre la llum

Hi hagué un intent de parlar de la llum i de la trementina. Del silenci de quan la mà es posa en el quadre, de la música que alguns pintors necessiten per fer faena. Hi hagué un intent sobretot de parlar de la llum, de com canvia, i de la seua doble naturalesa. Després, hi ha hagut altres intents. Sobretot a partir de les cares que ell anava transformant, cada dia, a cop de mirar els quadres i pensar-hi. Sempre m'ha intrigat saber quan considera el pintor que el quadre està acabat. Li parlen, les cares, els paisatges? Nota els buits? Obeeix la mà a la imatge que té en el cap? Són també i sempre aproximacions? 

La llum que més m'agrada és eixa que cau entre les branques d'un arbre mentre les fulles es mouen. La de la vesprada d'una tardor, mentre estàs ajaguda a sota, sense res a fer i tranquil·la. Mires a dalt i veus la claror i l'ombra, que canvien de posició. Els ulls s'hi acostumen. Entre la claror i l'ombra sent que m'aprope més a la llum.

Experimentació, Tomàs Serra Carrillo.

el mateix present

 MAR

Vaig ser eixa dona durant unes hores. La mar estava darrere, i per primera volta, no la volia mirar: sabia que estava dintre, amb els altres records blaus, tot formant part de l’altra vida, la vida blava, soterrada ara entre l’espai que queda entre els pulmons i el cor, una vida que vaig tindre, o això crec ara. Vaig ser eixa dona que espera, que mira davant, on pot ser hi ha una porta, una finestra, o l’aire net de principis de setembre. 
Una dona que mira després de conéixer allò salvatge de les turmentes, de les nits des d’on ix la ment ganivetada, i finalment, una dona que mira després de conéixer què significa sobreviure. 
Vaig ser eixa dona en eixe paisatge. I les coordenades del paisatge eren aquestes: teíxiem -la mar, els núvols, el cel esgrogueït i jo- el mateix present. També al quadre.

Todalgeps

Si no fas vida de blocaire, és a dir, no vas deixant comentaris per altres blogs, és molt difícil que la teua web o pàgina tinga visitants. Així, a partir d'uns quants enllaços, potser la gent comence a enllaçar-te i tingues molts seguidors, per dir-ho d'alguna manera. Si el que ofereixes és bo, hauries de tindre l'espenta suficient per moure el teu producte. Això és, més o menys, el que li vaig dir farà cosa d'uns mesos. Exposar els quadres en internet pot tindre el mateix efecte que no exposar-los, perquè queden soterrats sota la quantitat enorme de blogs i webs i informació i tots els artefactes que podem trobar a la xarxa. I en el seu cas és una llàstima.

Per això, i per altres coses, perquè m'agraden molt els seus quadres, vos enllace el blog pictòric de l'ex-pintor que pinta al costat del riu o des d'una vall. Moc amb esperança el seu blog des d'aquest raconet humil.

 Kiwi 1

Tomàs Serra 

Quadre en procés de producció 

Pescador grec, argonauta actual

Tomàs Serra