recorde la meua àvia queixant-se de nosaltres tres, i repetint la frase "torna-li la trompa al xic". m'ha vingut esta imatge, avui, ple de ferralla el cervell, cap poema entre els òxids del pensament, quan m'he sentit novament com una trompa, sense saber qui la gira ni perquè.
qui sap si és la por al dolor o la por a la felicitat el que fa aquests girs incomprensibles: jo mateixa ben lluny de mi.
Et desitjo que et retrobis amb tu mateixa, que segurament no n'estàs tan lluny com et penses... De vegades el rovell del pensament també ha de conquerir el seu espai...
ResponEliminaDes del far una abraçada sense rovell.
onatge
gràcies, onatge! abraçada que torne, com una ona :)
ResponEliminacoralet