propòsit segon, la risa

I ara diria "defender la risa"
Del blog, La vida té vida pròpia

jo també vull la risa en el gener de fred, entre les entranyes del dubte i la fragilitat, les paraules que ens fan més forts perquè assenyalen la feblesa pròpia, i la reconeix, i riu d'ella ben fort, amb tot el cos. jo també vull la risa que no s'espera, eixa per la que no haguérem apostat un dimecres de vesprada, sense diners per a una pinta, amb el desig arromangant-se les ganes. que no, que no, que estic cansada de topetar amb la por dins dels ossos, que dic que no, que no, que no al no, que no a aquesta fugida que ens buida. riure tant fort i tan desmesuradament, i tant bojament, que quasi acabem ofegant-nos. riure fins a la tos. que no, no podran amb nosaltres, ni nosaltres amb nosaltres mateixos.