dimarts, 10 de gener de 2012

no, sí...farrera

imagina farrera esta nit en què la calefacció no marxa i no queda prou ratafia per sentir-nos el cos calent. imagina el viatge fins allí, imagina't amb els pensaments tranquils, anant de banda a banda del paisatge, el descans de la ciutat. imagina que comences un poema en el quilòmetre setanta de l'autopista, i que no parla de l'amor que et dugué fins allí, anys abans. 

ara has d'obligar-te a pensar que tots els no amaguen un sí, que tens un sí que redola per la casa, ara, a punt de        quedar-te en silenci fins no saps quan. 

3 comentaris:

  1. Què és farrera? M'ha fet gràcia i m'ha recordat a la meua companya de pis italiana, encara que aquesta és de Ferrara
    Bona nit, coralet!

    ResponElimina
  2. és un poblet de Lleida, al nord... ací anava: http://www.farreracan.cat/

    we'll have another chance!

    bon dia, bonica :)

    coralet

    ResponElimina
  3. El silenci també amaga el so, el sí. A vegades un necessita l'altre.

    ResponElimina