diumenge, 15 de gener de 2012

propòsit primer

el dramatisme senta malament a certes edats, i per això pretenc, de l'ara, de mi, i de qualsevol relació, la lleugeresa. 

6 comentaris:

  1. Però ja saps el que deia Milan Kundera... la insostenible lleugeresa del ser.

    ResponElimina
  2. Lleugeresa i suavitat (afegiria), un bon propòsit!, però ai! som dèbils...

    ResponElimina
  3. Un petit gran propòsit. A vegades basta un i complir-lo en la mesura del que poguem. Per què fer-ne tants? Ànims!

    ResponElimina
  4. normalment preferisc la intensitat, ara bé en moments dramàtics, i no tan dramàtics, la lleugeresa ajuda a passar els tràngols
    ;)

    ResponElimina
  5. La lleugeresa és només una cara de la moneda. El millor és anar pel fil del ganivet.

    ResponElimina
  6. Hola, bonics, m'ha agradat veure els vostres punts de vista... la lleugeresa no va en contra de la intensitat, penco, i no he llegit a Kundera, Alegria, així que encara que entenc el que vol dir, la lleugeresa que vull no té a vore amb la seua,
    sí, audrey, som dèbils, i per això ho pose per escrit, a veure què hi surt,
    gràcies caterina, m'alegre que passes per ací, i tens raó, a vegades tendim a demanar-nos massa,
    helena, pel fil del ganivet, sempre m'ha semblat perillós (recorde el teu poema ;)

    Besets a tots, moltes gràcies per comentar, últimament estic un poc desconnectada i s'agraïxen aquestes visites, molt.

    ResponElimina