dilluns, 23 de gener de 2012

ja des del principi, pot ser

pots acomiadar-te d'una persona o d'un lloc durant mesos, pots anar acomiandant-te sense saber-ho del tot, no està l'adéu en les mans ni en les paraules, només en alguns gestos, en alguna manera de mirar. pots portar el final en les parpelles, i en els somnis, veure't ja lluny dels carrers o d'eixos braços. no sé en quin moment vaig saber que el no seria l'última paraula meua, pot ser des del principi. 
no sé si el preu que he de pagar per cada adéu va augmentant cada any, però el meu cos cada vegada és més aspre, i més meu. 

aquest home ja no l'estimaré, aquest carrer ja no serà meu. 

5 comentaris:

  1. sobretot, que sigui cada vegada més teu...

    m'ha impactat aquesta entrada.

    besets!

    ResponElimina
  2. Hi ha molts homes i molts carrers però només tens un cos, que no se't faça aspre
    Salut

    ResponElimina
  3. "pots anar acomiandant-te sense saber-ho del tot, no està l'adéu en les mans ni en les paraules, només en alguns gestos, en alguna manera de mirar": em fereix, m'agrada molt.

    ResponElimina
  4. si és així potser mai hi ha hagut un principi...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha fets pels quals no val la pena de barallar-s'hi. Hi haurà nous carrers per a tu!

      Salutacions, Coralet, que tinguis un molt bon dia.

      Elimina