però només un poc. Només mentre sent el mareig per unes copes de vi, mentre tinc el gust dels tanins a la llengua, només els minuts en què torne a sentir les ones damunt de mi, vora la platja, quan deixava el cos mort i els ulls tancats i em concentrava en el tacte de l'aigua en la pell.
Només les hores en les que conseguisc romandre, concentrar-me en el tacte, aquesta volta, de la teua mà sobre el meu braç.
no ens hem de perdre mai completament...
ResponEliminalavidatevidapropia
Ací crec que el meu perdre no tocaria. Seria un perdre de deixar-se dur...
ResponEliminaaixí doncs, perdre's del tot! :-)
ResponEliminadeixar-se dur per la vida, que té vida pròpia...