dimarts, 29 de març de 2011

perdre'm pels teus ulls

però només un poc. Només mentre sent el mareig  per unes copes de vi, mentre tinc el gust dels tanins a la llengua, només els minuts en què torne a sentir les ones damunt de mi, vora la platja, quan deixava el cos mort i els ulls tancats i em concentrava en el tacte de l'aigua en la pell. 
Només les hores en les que conseguisc romandre, concentrar-me en el tacte, aquesta volta, de la teua mà sobre el meu braç. 

3 comentaris:

  1. no ens hem de perdre mai completament...

    lavidatevidapropia

    ResponElimina
  2. Ací crec que el meu perdre no tocaria. Seria un perdre de deixar-se dur...

    ResponElimina
  3. així doncs, perdre's del tot! :-)
    deixar-se dur per la vida, que té vida pròpia...

    ResponElimina