Després de tants anys, torne a llegir els poemes de Thomas Bernhard. Però com la vida canvia, aquesta vegada el llibre és meu, és nou i és en català. Com la vida canvia, aquesta vegada llig els poemes amb distància, i encara que no puc evitar que em duguen de la mà cap a una altra vida, un altre llit i una altra finestra, la veritat que no em colpeixen. M'agraden alguns, en recordaré d'altres, oblidaré uns quants: que lluny queda l'adolescència de llibres i soledat. Que lluny queda la mania de llegir a totes les hores tots els dies. Després de tants anys, sense la fugida cap a la literatura, en aquest maleït agost, tant estrany.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fugir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fugir. Mostrar tots els missatges
divendres, 5 d’agost del 2011
diumenge, 26 de juny del 2011
El dia ha començat amb un pacte, un pacte que no signí anit, quan vaig fugir sense córrer de la nit. Només un o dos propòsits que han d'alliberar els nusos, la corretja, la por a la malaltia. En defensa meua, diré que també quedar-se a un lloc pot ser una fugida, que costa saber quin és el pacte que hem de fer, quina és la por que hem d'alliberar. Per això hui i el pacte, signat entre tarongers i soques d'ametlers morts, mentre de fons imaginava el soroll de la mar i alliberava la por a la terra seca, la por d'anit, quan no podia estar més lluny de tots.
El so de les mateixes paraules, una muda insistència de viure.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)