dissabte, 4 de febrer del 2012

no sé si haguerà suportat aquest fred a l'altra casa, si les parets, les finestres, hagueren servit d'alguna cosa, li dic. les cases velles són fredes, li dic, han acumulat massa acomiadaments a les juntes, i ell sap de què parle, i que parle d'una altra cosa. no podem descuidar-nos contra el temps, em diu, no podem aturar el nostre esforç contra l'enduriment, l'aspresa, ho entens? La suavitat que trobem ens ha de valdre el doble.

pot ser si que haguera suportat aquest fred a l'altra casa, hauria trobat les juntes suaus que subjecten el món, la meua vida.



2 comentaris:

  1. "No podem aturar el nostre esforç contra l'enduriment"->
    Descuidats contra el temps,
    atemorits per juntes que s'enfonsen
    Per parets fredes, no suaus
    Aleshores aturariem, imparable,
    l'eforç contra l'enduriment
    i estarem perduts, irremeiablement

    Feliç diumenge :)

    ResponElimina
  2. bonic poema.. això volia dir!

    Feliç dilluns, perla!

    ResponElimina