Em queden vint cèntims per arribar a l'euro, i he pensat en quants cèntims costarà cada paraula que escriga avui ací, a l'apunt ràpid i mal pensat. Sempre he escrit per posicionar-me al mapa, no per saber on sóc, sinó qui sóc. Escriure per no esbandir res, sinó per atraure i fer-ne conscient tot allò que m'espanta i tot allò que em fa feliç. Escriure per fer més cercles dintre de cercles, fins que els cercles esdevinguen les meues mans, que desfan uns fils invisibles, que no duen enlloc.
Tres cèntims cada paraula i una nova posició al mapa.
I el zel perquè romangui sincera. Abraçada, coralet!
ResponEliminaEls fils invisibles no duen enlloc, però omplen.
ResponElimina