del primer bes a penes recorde el sabor, només el nas gran que s'acostava i que em feia pensar en com acoblar el meu a la seua cara. del segon bes, recorde que vaig veure com ell tancava els ulls, i una llengua que feia gust del que havíem sopat, una llengua que milloraria amb els mesos. del tercer bes, el petit mos que em deixà un senyal roig entre el rosa dels llavis.
del quart bes no he sabut trobar el gust d'allò que podria començar: per mi els ulls blaus sempre han sigut indesxifrables.
sempre he tingut massa curiositat com per tancar els ulls quan bese.
És estrany oi? Per a mi recorde que el primer va ser a les escales que comunicaven el primer amb el segon pis de l'escola.
ResponEliminaLes primeres vegades no s'obliden mai. Però l'altre dia algú em va recordar que l'essencial és viure-ho tot com si fóra la primera vegada. Crec que tenia raó.
ResponEliminabesets valencians
De menuda vaig llegir que no eren de fiar ni es fiaven aquelles persones que besaven amb els ulls oberts...
ResponEliminaÉs per això que sempre obric una ica els parpells, per veure si el 'subjecte' és o no de fiar XD
Un recadet :)
Hahaha
ResponEliminatouché
Un beset!
coralet
Jo tampoc tanque els ulls, és graciós veure l'expressió de l'altra persona.
ResponElimina