marché aux esclaves

Pour toi, mon amour

Je suis allé au marché aux oiseaux

Et j'ai acheté des oiseaux

Pour toi

mon amour

Je suis allé au marché aux fleurs

Et j'ai acheté des fleurs

Pour toi

mon amour

Je suis allé au marché à la ferraille

Et j'ai acheté des chaînes

De lourdes chaînes

Pour toi

mon amour

Et puis je suis allé au marché aux esclaves

Et je t'ai cherchée

Mais je ne t'ai pas trouvée

mon amour

Jacques Prévert

buscant els antics apunts de francès, he trobat aquest poema que ella ens ensenyà quan encara no m'havia enamorat veritablement d'algú. ens el va llegir i explicà, després, com li va copsar que un poema d'amor no fóra d'amor, que hi parlara de cadenes. nosaltres la mirarem sense entendre perquè hauríem de témer un poema així, què ens deia eixe poema de terrible, quin soroll de cadenes entre les síl·labes ens havia d'espantar.

la mirarem amb els ulls opacs, sense dir res, i va concloure que les noves generacions ja no ens sorpreníem del mateix, que ja en sabíem de la gravetat de l'amor.

han passat més de deu anys d'aquest poema. he escrit moltes vegades el greu amor en la pell més fràgil del cos. he buscat cadenes, pesades cadenes, per a amors que no ho eren, i m'han ferit els canells cadenes, pesades cadenes, que altres que no m'han estimat compraren per a mi.

ara em copsa aquest poema com no ho va a fer la primera volta.