dimarts, 8 de febrer de 2011

Deixa-ho tot, llig açò

Em mira amb els ulls mel mentre escolta el que li dic, i va posant el gest de qui entén i de qui sap què dirà quan acabe de parlar, quan tinga totes les peces que no funcionen exposades, una màquina que en hivern torna a estar espatllada, que pel fred té algunes peces al terra. I durant uns minuts, el soroll de la màquina espatllada és la meua veu dient-li que no estic llegint res que m'enganxe, ni Paral·lel 42 ni Ashbery (exactament, li dic o no ho dic i ho pense, a Ashbery que l'entenga son pare) i que estic cansada de llegir a una pantalla, del teclat i del ratolí. 
Aleshores, com si tinguera totes les respostes amb eixe gest, m'acosta un llibre gruixut, de vora  sis-centes pàgines, i diu, deixa-ho tot, llig açò. No cal dir que li he fet cas.


2 comentaris:

  1. Doncs ja ens diràs si val la pena.

    ResponElimina
  2. Ara he tingut un paró, però pel poc que he llegit, m'ha agradat. Quan torne, ja vos diré... :)

    ResponElimina