Tornava de comprar el periòdic, quasi a punt de no arribar al quiosc, amb un intent de fer vida normal en l'espera, i m'ha semblat vore't davant de meu pati. Com si saberes que tornava a necessitar-te, com aquella vegada que arreplegares els trossos de mi i m'ajudares a fer-me de nou, com si saberes que tornava el dubte i l'espera d'un temps que havia de passar a la força, un temps que em tornava a ensenyar la vida de cara. Tornaves, aquesta vegada de negre, més vella, i sense tindre en compte que no et toque ni et felicite ja pels anys que fas i que ell no fa, que de lluny havies sentit el meu ofec i m'oferies els braços com dos boies que em fan surar per damunt dels rellotges que fereixen. Que l'estima feia que ho saberes, que tornaves per fer que el temps fora menut i insignificant.
Sé que t'he de telefonar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada