quan vinga el primer fred

és més nit, ara, ja ho sabem. i tanmateix, sentim una secreta alegria, l'alegria de la tardor de la que ningú parla, de les mans que semblen fulles, de les fulles amb què hem jugat, perseguint-les, trepitjant-les, resseguint les seues venes per trobar les nostres, que també tremolen. abandonem l'estiu com un amant massa fàcil d'estimar, i ara volem un fred que ve, una nit propera, el principi de totes les coses. serà el primer fred d'aquest any que comença en setembre un fred còmode, estimat. si véns a la tardor, et parlaré dels xicotets miracles i dels renaixements que comencen tallant-te els cabells.

joc

encara tinc alegria de contar-te coses -el viatge, els poetes, la blamor dels migdies, els padrastres que m'han eixit de tant de llibre. què farem amb aquest insistent amor que guareix pors blanques i prova sempre d'alliberar-se? ja no dic que oferisc un cor al millor postor: tu sempre guanyaries si ens ho jugàrem a tot o res.

deixa'm vibrar

Deixa'm la pena vibrar, Marina Tsvetàieva

Que ara promets recordar-ho tot, la tempesta i la llum, La vida té vida pròpia

Deixa’m l’alegria vibrar. Deixa’m l’aigua del riu aquest diumenge que sembla d’un setembre benigne, els d’abans de la pena. Deixa’m que el record d’aquell dia no em furgue l’estómac, no em cove més dolor en el dolor d’ofec. Deixa’m el riure vora l’aigua i la claror i l’ombra entre les branques dels pins. Que els ocells engabiats semblen avui que canten com si foren lliures, que els barrots es tornen arena que s’escola entre els dits. Que només senta el que hi ha, la llum que hi ha; que no em vinga el colp de la por a la sang, que només senta avui l’alegria, que només sàpia escriure avui l’alegria. Deixa’m vibrar. 

alegria

No li dic res, vull fer-li la foto tal com està ara, movent les cames una i altra vegada, agafada a les cordes de l'agrunsadora fortament, amb l'únic destí de passar les hores així, apujant i abaixant, sense tindre una altra intenció que no siga la de jugar. No li dic res, i perquè sé que en aquest moment és immensament feliç - ho sàpia ella encara o no- no m'importa que riga. De sobte, la meua àvia li mana: la tia t'està fent fotos, somriu i mira a la càmara. 

Per això, malgrat que una de les fotos mostra una filera de dents de llet enmig d'una cara menuda, jo preferisc les altres imatges: el cap lleugerament inclinat, el moviment de les cames, l'alegria profunda en aquesta acció. Una xiqueta agrunsant-se.