dijous, 3 de gener de 2013

Sosa per a la vida

igual que a vegades sent com si xafaren fulles al pit i el soroll fa eco entre les meues costelles, avui he sentit que volia arrancar-me la bena de la ferida ràpidament (sense tindre bena ni ferida)
a la taula, no em veies, però imaginava que els meus dits tamborinejaven l'espera de trobar-me per fi la pell a  l'aire i no haver-la de tapar ja més amb res.
que tot estiga visible sense exposar-me. que no se m'oblide que aquest és l'adéu definitiu i tot serà d'una altra manera.

no hi ha ferida, només és un canvi. demà jo també hauré canviat però avui deixa'm recordar el que no serà i  el que se'm queda dels dos per a quan haja de contar tot el que he viscut.




Xé, me'n vaig a beure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada