record de Tírig

Només un moment ho he sentit i ha sigut prou per dir que els cent quilòmetres han pagat la pena. El que ens serveix d’un viatge pot ser un detall. No es tracta d’una epifania. Només parle de trobar, de sobte, el mateix silenci que teixeix el paisatge dintre teu.

hey, that's no way to say good bye

No és la manera, ja ho sé. El silenci té sempre un revers, allò que pots escoltar i interpretar sota el seu substrat. Hi ha silencis que s'iterpreten malament, i silencis que són com bales que s'encasten al punt més feble. Hi ha silencis que són guariments, també. 

Tal vegada, per entendre el meu, hauries d'anar a la mar i escoltar. Tal vegada, estès en l'arena, el vent vibrant-te a la pell, un dia com aquests, l'entendries. El silenci es pot entendre malament, però també les paraules. Sota el substrat del meu silenci, hi ha un adéu dolç, xiuxiuejat. Hi ha la cançó de Cohen.