Anava cap a la manifestació del dilluns en autobús, asseguda al costat de les finestres, mirant passar la gent, i imaginant que seríem molts, els que estaríem a la Plaça de la Verge. Jo, que no em trobe còmoda dins d'un grup de gent, que he intentat tindre una participació més activa en la societat i que he fracassat per això mateixa i per desinterés i goseria i més coses, amb el tema de la llengua, des de fa temps,ho tinc ben clar, és un dels meus temes sensibles. Justament, vaig deixar d'involucrar-me amb Amnistia Internacional, malgrat que és l'organització cívica amb la que estic més d'acord, sobretot perquè és l'única que denuncia -que jo sàpia- el tràfic il·legal d'armes i aposta per pressionar els governs, perquè al grup d'estudiants de València no es feien les coses en valencià.
El fet és que amb tot açò vull dir que no sóc una ciutadana crítica o activa, que no exercisc tota la pressió que podria fer com a individu, però alguna volta isc del meu cau. I esperava que en fórem molts, per això veia a la gent que passejava per València, i em preguntava quins serien els seus temes sensibles, per què no veien la censura al propi país. Hi ha hagut senyal, però per a mi ha sigut molt fluixet.
