m'havia dit a mi mateixa hui que no escriuria, que deixaria que el temps passara silenciós, que aniria fent lenta per les pastilles i per totes eixes pedres que se't posen davant i et fan que et coste donar un pas rere un altre, et coste moure les mans, alçar-te del llit. és la tardor, l'hora blava del canvi, és el cuquet d'unes paraules que no dic i no pense i m'habiten el mos de l'estómac.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris l'hora blava. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris l'hora blava. Mostrar tots els missatges
dimarts, 27 de setembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)